És fàcil deixar-se endur per la dinàmica d’una societat que mira de lluny
els problemes de molts homes, dones i infants que no saben del cert si l’endemà
tindran alguna cosa per menjar i és que és més fàcil amoïnar-se per si tenim
l’últim model de mòbil o tenim un armari ple de sabates i roba, si podrem anar
de vacances... que no pas per si en un país remot i més enllà de les fronteres
del món que coneixem hi ha qui no té accés a l’assistència sanitària, als
aliments bàsics o a l’escola perquè simplement no ho veiem.
Tots sabem que hi ha pobresa, misèria i que en algun lloc del món les
malalties que aquí ni tan sols existeixen s’enduen la vida dels més febles,
dels que no han tingut cap de les oportunitats que tots els que vivim dins el
sistema hem tingut només pel fet d’haver nascut, en aquest cas a Catalunya.
Apadrimax no té la d’intenció de créixer en base a la pena, la desil·lusió
o la desesperança. Avui neix Apadrimax on els somnis es poden fer realitat,
perquè per sort encara hi ha qui creu que el món pot ser un lloc millor on
viure, on els drets humans no són un quimera i on volem que els somriures
guanyin als laments, la llum guanyi a la foscor i les oportunitats guanyin als
desencerts.
Aquesta és la història d’algú que va sortir de la seva realitat per
enfrontar-se a la cruesa de la pobresa més absoluta de l’Índia, de Calcuta,
dels slums més oblidats... és la història d’en Sebastià, algú que té molt clar
que el mar d’oportunitats de les que gaudeix li permetran fer alguna cosa per
canviar allò que el món li ha ensenyat, és algú que és capaç de transmetre la
seva passió, les seves ganes de canviar allò que no és just, allò que diu poc
en favor de la humanitat i del món civilitzat, en definitiva, en Sebastià és un
somiador, però un somiador d’aquells que té clares com han de ser les coses
perquè els somnis es facin realitat, que no té por d’enfrontar-se a la
incomprensió i possiblement una de les persones que toca de peus a terra amb
més vehemència, amb més coherència i amb més il·lusió de totes les persones que
hom es pot trobar.
Les persones no són el més important, però l’impuls d’en Sebastià és i serà
la font de tots els que amb més o menys mesura s’implicaran en el projecte
d’Apadrimax, que neix amb tota la intenció de fer d’aquest món un lloc més
agradable per viure-hi.
Des d’Apadrimax intentarem compartir i explicar quina és la nostra
experiència en això de fer realitat els somnis, de ben segur no encertarem a la
primera, que necessitarem del suport de tots aquells que creguin en el nostre
projecte i fins i tot d’aquells que es riguin de nosaltres per ser uns il·luminats
que creiem que les coses es poden canviar, tots ens faran falta!
Aquest blog pretén ser un canal de comunicació per donar a conèixer i
compartir quines són les nostres experiències, per fer d’altaveu a les nostres
inquietuds amb l’objectiu final de poder anunciar als 4 vents que hem fet
possible una campanya de vacunació per als infants més desafavorits de Calcuta,
perquè Apadrimax va d’això, de fer possible que cap nen o nena del món deixi de
ser vacunat per motius econòmics.
Tenim un camí molt llarg per endavant, però no ens espanta, hi haurà
moments de tot però per sobre de tot volem que els somriures, les bones estones i la il·lusió guanyin. Us hi volem a
tots, necessitem l’energia positiva de tots els que creuen que val la pena fer
que un somni es faci realitat.
Així doncs, esteu convidats a acompanyar-nos!!!!!!
Sebas i Sara
és per nosaltres una gran alegria (somnis) i ajudes com aquestes, realment això és el que el món necesita, intenterem donar-vos tot el nostre soport i si os podem fer arribar alguna cançó ho farem encantats per que som fans de les bones causes!!! una abraçada i endebant amb el progecte, els nostres millors desitjos!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Pauet Sanchez, estarem encantats d'escoltar-vos. Comptar amb el recolzament i l'energia de tots ens dóna l'impuls necessari per continuar endevant.
ResponEliminaBé, aquí teniu a una nova "fan" del vostre projecte!
ResponEliminaPel que necessiteu, ja saps com localitzar-me, Sebas.