Per fi estic assegut, després d’un dia un intens però a la vegada
ple d’emocions. Acabo d’arribar a l'allotjament i m'he assegut davant d'una
espècie de taula on tinc una ampolla d'aigua, la suor que em regalima directe
del front i és que fa moltíssima calor.
Sento el ventilador que fa poc que he engegat i em venen el cap els
nens que m’estic trobant al llarg d'aquests dies... Nens aparentment bruts, amb
cicatrius i descalços però en destaco el seu gran somriure, amb les seves
dentadures m'il·luminen i jo tinc uns ulls oberts com dues taronges....
Mai m'hagués imaginat, lo bonic que pot arribar a ser ajudar els
nens dels països més pobres de manera ben gestionada i transparent, i és que
ara ja puc dir que aquell somni que diàriament en els darrers mesos hem perseguit,
ja s'ha complert. Allò que semblava tan difícil, encara que només ha fet que
començar, ja s'ha engegat i s'enlairarà. Sempre hem dit que la ong no
començaria fins el primer projecte, així que ja podem afirmar amb total
certesa, que Apadrimax avui s’ha convertit en real.
Després d'entregar 12 sacs de 12'5kg de llet en pols al centre de
Kaolack i tenir la certesa que hi haurà llet per 1 mes per aproximadament 100
nens, he vist que Apadrimax era una realitat.
La llet que regalimava dels llavis i boques dels nens, era fruit
d'un esforç i una dedicació constant. Ara puc afirmar que els somnis es poden
complir, que si hi dediques tot el teu esforç de ben segur que es fan realitat.
Per acabar, agrair-vos la confiança, agraïment i suport que ens aneu
fent al llarg dels dies, quan m'han dit gràcies, he pensat en tots vosaltres,
que creieu com jo, que Apadrimax ajudarà a fer un mon millor.
Mil gràcies a tots!
Sebas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada