SEGON VIATGE A L'ÍNDIA

I en Sebastià va tornar a l'Índia, aquest cop tot seria diferent, aquest cop coneixeria algú que sempre més l'acompanyarà

Vaig tornar de l’Índia, amb un caos dins el meu cap, milions d'imatges que havia de processar, moltes preguntes dins el meu cap que no em deixaven avançar, així que després de reunir una quantitat suficient de diners, vaig fer la maleta, i altre vegada, em vaig dirigir a l'aeroport El Prat de Barcelona. Aquesta vegada sol, tornaria a l’Índia, a la ciutat de Calcuta, on havia sentit que allà la pobresa i la misèria era un fenomen evident i aprofitaria també per realitzar un voluntariat a la ONG de Mare Teresa de Calcuta.

Anava a l’Índia així que encara que a la web de la companyia aèria deia que podia dur un màxim de 30 kg, sabia que amb 3 camises, roba interior, 2 pantalons i 1 sabates era suficient.

També sabia que el viatge que estava a punt d'iniciar, no seria com els que havia fet fins ara. Estaria lluny dels paisatges preciosos de la bella Europa. La seva cultura i el seu menjar serien diferents i el pensament de la gent no s'assemblaria gens al meu, n´era totalment conscient.

Després d´unes 30 hores repartides en 3 avions, vaig arribar al destí final, Calcuta.

L’olor a curry ja pujava per les meves fosses nasals. Només pujar al taxi, ja era diferent al que havia vist sempre. Tenia les finestres abaixades, sense cinturons, i només hi havia mig seient. Amb la maleta sobre la falda, vaig indicar al conductor en un mapa que havia preparat anteriorment, allà on anava.

-   On va senyor? Em va preguntar el taxista.

-   Sudderstreet! Marcant amb el meu dit índex sobre el mapa arrugat i mig estripat.

-   Oh! Mother Teresa?

-   Sí, seré voluntari de Mare Teresa.

-   Molt bé

-   Hi ha molts voluntaris a Calcuta, oi?

La conversa va acabar, el taxista no sabia massa anglès, i per acabar la conversa, va fer que sí amb el cap. Jo, preocupat amb tot el que anava veient, volia que se centrés en el tràfic caòtic i estressant, no li vaig dir res més.

Vam endinsar-nos a la ciutat amb aquell taxi tant diferent als de Barcelona. Vaig agafar la maleta amb força, i vaig començar a mirar a través de les finestres, podia veure com era aquella ciutat que tenia tantes ganes de descobrir i sobretot la seva gent. Mut, pensatiu i reflexiu, veia nens despullats, homes treballant, dones assentades a terra amb els seus fills i els seus peus bruts...

Recordo que molta gent em mirava. Semblava que fos una estrella de Hollywood, era el Bradd Pit? No, però en aquell moment m´ho pensava. Tot eren mirades fixes, homes que suats i morenos amb samarreta blanca imperi no paraven de treballar, dones, nens, tothom em mirava fixament. Quan el taxi es parava pels semàfors, alguns aprofitaven per venir a demanar diners. Jo, em sentia malament, però no els en donava. Els diners la majoria de vegades, no van pels nens que hi ha al carrer, van per les grans màfies que hi ha al darrera.. Així que per què hauria d´enriquir les màfies, l´explotació sexual, laboral i la corrupció?

On m´he posat? Amb la tranquil·litat que hi havia al poble, pensava.

Vaig arribar a “l'hotel”, em vaig instal·lar a l´habitació, que només hi tenia un llit, em vaig dutxar i vaig sortir a donar una volta a veure com estava l´ambient.

En una paradeta, vaig veure a un home venent llibres, i jo, aprofitant que volia conèixer més la realitat de les persones de l’Índia, en vaig comprar un. Després de fer mans i mànigues per regatejar el preu del llibre i quedar-me'l a un preu raonable, vaig anar altre vegada direcció a l'hotel. Ja començava a fosquejar, i només amb un dia vivint a Calcuta no creia oportú refiar-me de la ciutat amb tot el que veia...

En aquelles, quan faltava poc per arribar a l´hotel, un nen d'aproximadament uns 14-15 anys, amb el cabell fosc, curt i brut, samarreta blava i estripada, amb unes xancletes, em va veure el llibre i em va fer aturar.

-   Hola. Me´l deixes veure? Senyalant el llibre i referint-se a ell.

-   Itant, tot teu.. sense pensar-m´ho i responent de seguida

En aquelles, el nen, va girar el llibre, i va començar a llegir la contraportada. Amb la seva mà bruta i arrugada, pròpia de la mà d´un avi, anava seguint les línies que anava llegint. Llegia amb veu alta, però molt lentament comparat amb el meu germà, que era més petit que ell, pensava.

-   Com et dius? Li  vaig preguntar.

-  Un nom molt difícil per tu, em dic  Sukhwinder però tu diga´m Max, et serà més fàcil.

-   Jo em dic Sebastià.  En  Sukhwinder ara anomenat Max,  somreia.

-   Vas a l´escola? Li vaig preguntar sabent perfectament la resposta.

-   No. Mirà al terra i s’estigué uns segons callat. Al cap de 10 segons de silenci, em va tornat a mirar als ulls, i em va dir:

- Veus aquelles nenes? Hi havia unes nenes d´uns 3-4 anys despullades estirades al carrer, jugant amb l´aigua bruta d´un bassal i tirant-nos petons amb la mà.

-   Sí dic jo, empassant saliva i pensant per què me les senyalava...

-   Jo, un dia vaig ser com elles...

Llavors era jo el que mirava a terra, no sabia què respondre...

-  Els meus pares em pagaven, violaven i un dia em van abandonar. He viscut sempre al carrer.

No sabia on mirar, no sabia què dir.. No sabia si havia de dir, o si no havia de dir.. La qüestió era que el silenci es feia llarg, i a mi, nerviós, només em va sortir:

-   You´re very strong!

Ell, va fer silenci i va mirar a l´horitzó.

-  On vius? Intentant canviar de tema, però immediatament em vaig penedir d´haver-li fet aquesta pregunta, no m´aportaria res, o sí.

-  Vols venir a casa meva? Em va preguntar tot senyalant una caixa petita, amb un drap brut gran que la cobria per sobre.

-   Sí, vaig contestar sense pensar- m´ho

-   No et moguis, casa meva és aquí, senyalant la caixa.

En Max, va treure el drap brut que hi havia sobre i va obrir la caixa. Nerviós i encuriosit per saber que hi havia dins, em vaig acostar i vaig mirar a l’interior. Només hi havia uns pantalons estripats, una samarreta verda i una ampolla de vidre que semblava que fos plena d’alcohol.

-   Això, ho bec moltes vegades.Em va dir sense donar-li importància.

-   Espera´m aquí Max, ara vinc, vaig dir-li.

Vaig marxar ràpidament direcció l´hotel on tenia tot el meu equipament, i al cap de 30 minuts aproximadament, em vaig trobar davant d´ell donant-li tota la roba que tenia posada a la maleta, planxada i plegada. Sabia que no era gran cosa, però potser se la podria vendre i fer alguns diners, o potser se la voldria posar... el vaig veure receptiu i agraït, això era el que importava.

Vam parlar de les nostres vides tan i tan diferents. Això, em va sorprendre. Les condicions de vida a les que havia hagut de fer front al Max, ara i abans, eren molt diferents a les meves, així que aquella la nit, em va resultar difícil, però al final, em vaig adormir.

L´endemà, d´hora pel matí, em vaig dirigir altre vegada on havia conegut aquell nen.

Just al mateix lloc on hi havia la caixa, al davant hi havia en Max estirat a terra. A diferència del dia anterior, estava brut, molt més brut, amb una camisa marró. Vaig dirigir-me al Max, la camisa marró, era la camisa blanca que li havia donat el dia anterior. Alguna cosa no anava bé, vaig pensar, quan vaig veure que tenia unes taques de sang.

Vaig accelerar la marxa, fins que una noia em va interrompre el pas.

-   Tu ets amic del Max, oi? Us vaig veure parlant ahir,em va dir.

-  Sí, que li ha passat? Vaig preguntar nerviós i ansiós per saber la resposta.

-   Ha tingut una mala nit.

-   Què ha passat? Vaig insistir.

-   El Max, ha begut alcohol. S´ha tornat molt agressiu, i s´ha barallat amb moltes persones.

Ens vam acostar al Max, i vam veure que tenia tota la camisa, bruta i plena de sang.

Em vaig ajupir i vaig intentar despertar-lo, tenia la cara amb ferides, i la part dreta de la camisa, molt tacada de sang. Vaig insistir però va ser impossible.

Aquella noia em va dir que ho deixés estar, que ja se´n cuidarien i que l´endemà, ja m´explicarien tot el que havia passat.

La noia, envoltada de 4 criatures ben petites, que em miraven fixament, em va fer seure a casa seva ( una manta a terra i quatre plàstics mal posats, amb 4 fustes), i vam parlar del Max. Em va explicar el passat terrorífic d’en Max, els seus pares el pegaven, i algunes vegades, l´havien violat. En Max era molt estimat al barri, però que quan ingeria substàncies per oblidar el seu passat tant fosc,  es tornava molt violent.

Recordo que quan anava per marxar, em va dir que el Max, provenia d´un slum, una part molt pobre de la ciutat. Unes hores més tard, hi vaig anar...

Sebas

* la imatge que companya aquest post no pertany al Max, durant aquest viatge en Sebastià no va fer fotos en senyal de respecte a la intimitat de totes aquelles persones que va conèixer