EN TEXANS I SAMARRETA

A Apadrimax anem sobradíssims de ganes de fer coses, d’entusiasme, de somnis i de tot allò del què hem estat parlant al blog al llarg d’aquest petit recorregut que va començar el 14 de febrer, però potser no hem parlant tant de la realitat del nostre dia a dia, dels nostres temors i preocupacions.

Molta gent de la que ens dóna suport una mica més en la distància potser no sap què estem fent exactament en aquest moment i és que tot va més a poc a poc del què voldríem i la major part de la feina és invisible.

Apadrimax s’està gestant i som plenament conscients que no veurà la llum realment fins que en Sebas viatgi allà on sigui a vacunar els nens de la primera campanya de vacunació que financem. No sabem si seran 9 mesos, si serà més o menys, però abans no arribi aquest moment estem intentant concretar de manera formal de quina manera volem que sigui Apadrimax a la vegada que estem treballant colze a colze amb vàries ONG’s a varis països per mirar de donar la resposta més adequada a les necessitats que des del territori ens plantegen. Tot està en marxa i us ben asseguro que tots plegats estem desitjant anar ben ràpid perquè tot ens sembla urgent però cal fer les coses ben fetes, cal assegurar-nos que els recursos van a parar al lloc on fan falta i que tot l’esforç, l’energia i la col·laboració de tots els que creuen en Apadrimax i els seus objectius valguin la pena.

Potser ens espanta no saber-ne prou, pagar “novatades” i cometre errors que comprometin la confiança que tothom ha dipositat en Apadrimax però si no tinguéssim aquesta mica de “por” difícilment aprendríem tot el que estem aprenent en tot aquest procés i és que setmana rere setmana anem omplint la nostra motxilla amb experiència, bagatge i coneixements que són necessaris per poder continuar endavant i tot prengui sentit.

No som professionals en tot això, no anem amb vestit i corbata ni movem pressupostos astronòmics, com un dia en Sebas va dir, nosaltres anem en samarreta i texans, i és des d’aquesta humilitat que volem anar fent mica en mica, sense enganyar a ningú, la veritat i la transparència per endavant i sobretot amb una manera de treballar ordenada sense córrer més del compte però sense aturar-nos.

 Estem segurs que aviat podrem donar bones notícies i poder-vos explicar quin és el primer projecte real d’Apadrimax, perquè serà llavors quan us necessitarem a tots.

Ens agrada moltíssim parlar en plural perquè volem que tots els projectes no siguin només cosa del Sebas o de la Sara o d’altres incorporacions a l’equip (que aviat us presentarem), els projectes seran de TOTS aquells que col·laborin econòmicament, amb el seu suport ens els àmbits que no dominem, dels que participin dels esdeveniments que organitzem, de les diferents associacions amb les que col·laborarem, dels que ens ajuden a fer difusió de la nostre somni...

Si tenim clar que ens cal treballar amb les ONG sobre el territori dels països més empobrits també tenim molt clar que comptem amb la gent del nostre territori. Apadrimax mira al món des del Moianès, des del Vallès, des del petit trosset de món que considerem casa nostra i amb la certesa que farem possible que nens que viuen lluny de la nostra realitat tinguin les mateixes possibilitats de tenir una vida plena de salut i lluny de malalties totalment prevenibles a través d’una vacuna.

Sara